Series: Silicon Valley

   Desprès de que s'acabés la setena temporada d'una de les meves millors comèdies com "The Big Bang Theory" em vaig quedar amb el "mono" de més. Volia més comèdia, volia més frikis i volia entendre molts dels gags que són del meu món. Vaig quedar flotant a l'obscuritat del riure fins que vaig trobar un títol que em va cridar força l'atenció: Silicon Valley. 

El nom recrea el lloc d'on han sorgit molts dels actuals intelectuals tecnològics destinats a treballar per les grans multinacionals com Google, Facebook o Windows mateixa. Una gran colònia plena de frikis i nerds disposats a fer-nos veure el món d'una forma tecnologicament diferent. 

 

Amb aquesta premisa no podia deixar escapar l'ocasió de mirar el primer capítol per començar. També dir que al veure el segell de la HBO em va captivar encara més ( ja que moltes de les sèries que ofereix són de les meves favorites, com Game Of Thrones, The Newsroom i True Detective). 





  Aquesta nova comèdia ens presenta a Richard Hendrick, interpretat per Thomas Middleditch, que fa d'un tímid programador que desenvolupa una aplicació per una empresa dirigida per l'empresari Gavin Belson, interpretat per Matt Ross, que no confía en el seu treball. Però després de mostrar el seu treball a diversos empresaris i executius del sector, troba a Erlich Bachman, un empresari de pacotilla que es convertirà en soci de l'empresa, ell li farà veure que té un algoritme de compressió de dades que ha de vendre al millor postor. Aquí apareixerà l'executiu Peter Gregory que li oferirà una oferta que no podrà rebutjar.

 Hendrick veu que li falta un equip de persones per poder completar "El Flautista", i aquí entren els companys de feina i socis: el seu major soci Elrich, un home que només pensa en forrar-se i lligar i que els acull a casa seva; els  programadors de codis  Bertram Gilfoyle ,que és un satànic  apassionat dels videojocs i els tatuatges, i el pakistaní Dinesh Chugtai i un executiu de l'antiga empresa on treballava Hendrick anomenat Jared  . Entre tots fan una barreja molt especial que enganxa i molt, tanta varietat fa que en cada episodi se'ns mostri una idea de com realment treballen aquestes ments que fan que estiguem tant enganxats als nostres smartsphones i tablets. Durant el procediment d'actualitzar "El Flautista", els membres de la companyia hauran de fer mans i mànigues per poder assistir a un concurs d'aplicacions, que significa poder comercialitzar el producte i emportar-se una gran quantitat econòmica si ets el guanyador. 

"The Big Bang Theory" i "Silicon Valley" tenen força coses en comú: començant per la relació amb els protagonistes que en totes dues sèries son quatre amics que els hi costa relacionar-se amb altres persones i encara més relacionar-se amb noies.

 

Encara que hi ha punts en comú entre totes dues sèries, s'ha de dir que l'humor que empleen són força diferents: partint de la base que en una sèrie els protagonistes són cientifics, apassionats als còmics i a les frikades més televisives; l' humor és més àcid, directe i esbojarrat gràcies basicament a Sheldon Cooper. En canvi, en Silicon Valley els protas són informàtics i el seu humor és més tècnic i va amb relació amb les noves aplicacions dels mòbils, tablets i tot el que estigui relacionat amb les grans multinacionals del sector, com per exemple el gag del cotxe autodirigit de Google. 

 Per finalitzar només comentar que aquestes dues sèries poden tenir la mateixa placa base (els protes de totes dues estan tallats pel mateix patró: diversitat ètnica, friki catxondu, dificultats per socialitzar-se,....) però no comparteixen el mateix hardware (que en aquest cas seria l'humor: en uns seria més directe i fàcil i en altres és més tècnic i específic). 

Per aquesta raó cal remarcar que Silicon Valley ha obtingut força premis del sector, reconeixent així que està a l'alçada de grans sèries, i tot això amb una sola temporada de vuit capítols. Tota una proesa. 

Sigueu engraellats....

Cine: Pitahaya.

Pitahaya

No sóc molt fan dels curts, però quan vaig saber que aquest l’havia dirigit Albert Espinosa no vaig poder deixar l’oportunitat de veure’l. I és que aquest guionista i director és del millor del país. En aquesta realització ens sorprèn amb una història situada en el mercat més important de Barcelona, Mercabarna. Lloc amb molta afluencia, d’anades i vingudes; on una classe hi està d’excursió i un noi (que no diu el nom en cap moment), interpretat per Ruben Sanchez, té en un paper una declaració per algú i no s’atreveix a dir-li, però en el moment just de dir-ho apareix un company de la mateixa classe i li roba el paper per ridiculitzar-lo davant de tota la classe. Al sentir-se avergonyit marxa corrents i s’amaga en algún lloc on ni la policía el troba. Un treballador del mercat (que tampoc sabem el seu nom) interpretat per Francesc Garrido, el trova amagat darrere unes caixes de fruites. Ell farà que el noi no es trobi malament per haver-se escapat i l’acompanyarà tota la nit fins al dia següent. L’història ens explica com la gent pot cambiar amb el temps, com es pot canviar la visió de les coses segons l’estat d’ànim, dels qui al principi són els covards i poden acabar sent els valents reconeixent les pròpies capacitats i mirant el seu passat. Al dia següent, un cop despertat, el noi veu una nota que li diu que la seva classe l’està esperant i que el troben a faltar. Ja més aliviat i menys avergonyit, dóna la cara i es retroba amb la classe.

Acostumats als guions i històries de L’Albert Espinosa sobre com viure la vida i com superar la mort, molts dels seus personatges mes carismàtics són malats, i ens expliquen com l’amistat, els amics, els petits moments màgics, els riures i la complicitat són bons camins per poder superar o aminorar moltes malalties com el càncer, la metàstasis, operacions a cor obert, etc. És per això que aquest curt és diferent des del punt de vista autobiogràfic (recordem que el director va estar més de deu anys d’hospitals a hospitals i la seva experiència l’hem vist reflexada al cine (Planta 4) i a la televisió (Polseres Vermelles)), però que conserva tota la base humana dels seus millors projectes. La confiança i la superació són clau per entendre aquesta petita joia del cine. No es d’extranyar que ja hagi triunfat als Estats Units (guanyant el millor Curt Dramàtic del 18è Festival Anual UrbanWorld de Cine de Nova York, catapultant-la directament a estar preseleccionada als Òscars de Hollywood.     

  

FITXA DE LA PEL·LICULA

Titol Original: Pitahaya

Versió Original: Català

Duració: 14:40

Génere: Ficció

Mes y Any de Producció: Abril 2014

Lloc de Rodatje: Mercabarna, Barcelona

Empresa Productora: Smäll, Imelda i Pelones Producciones

Productors: Arantxa Roca, Adrià Coll

Director: Albert Espinosa

Guionista: Albert Espinosa

Compositor: Toni Saigi 'Chupi'

Fotografía: Arnau Valls Colomer AEC

Making off y foto ficha: Pau Pericas

Cámara: Pau Reig

So: Kamikaze Estudi, Dani Zacarías, Fig Tree Studios

Montatje: Alberto De Toro

Art: Iris Santamaría

Vestuari: Imma Rondán

Peluquería y maquillatge: Marta Baliarda

Efectes Especials: Apuntolapospo

Narrador: Rubén Sánchez

Interprets: Francesc Garrido, Ruben Sánchez

El curt es pot probar integrament a la página web d’Albert Espinosa.