Selecció de terror per La Castanyada o Halloween.

Estem en l'època del solstici d'hivern, temps de menjar castanyes, moniatos i fer panellets amb la familia. Temps en que les bruixes i els maleficis broten a cada cantonada i son requerides per la gent del poble. Tambe època de caça de bruixes i bruixots on acompañats per grans carbasses donen el tret de sortida al l'hivern. Es per això que volem donar una llista de les millors pel·lícules de terror. Aprofiteu aquest cap de setmana per visionar-les i gaudir-ne. Farem un màxim de 10, que nosaltres creiem que son les més terrorífiques i que ens ha deixat marca a la retina. Començarem per les menys populars i acabarem amb les que creiem que son tot un fenòmen del gènere.

I es que la por pot tenir molts sentits, i moltes pelis ens han fet patir des de molts punts de vista: com el terror psicològic, el gore, el terror còmic, exorcismes, maleficis, llocs o objectes encantats, zombis i possesions o activitats paranormals.

10. Braindead. Tu madre se ha comido a mi perro.

Primera òpera prima del sorprenent Peter Jackon ( El Señor dels Anells), feta desde un punt de vista còmic recreat amb un gore espectacular i ple de sang, és un dels grans clàssics del gore.  Veure tràiler.

9- The ring.

 Millor la versió japonesa que són uns mestres del genere. Va causar un gran furor en la seva estrena . Tot gira entorn a una cinta que tothom que la veu acaba a la setmana morts. Veure tràiler.

8- L'exorcista: El muntatge del director.
Gran clàssic del gènere que l'han imitat i l'han homenatjada altres sages del terror. Viurem com un sacerdot ha de lluitar contra la possesió del diable que esta dins d'una noia. Basada en fets reals i d'una realitat extrema fa que nomès sentir la musiqueta se't possin els pèls de punta. Veure tràiler.

7. La semilla del diablo.Creada per Roman Polaski, aquest clàssic del terror, fa que estiguem davant d'unes de les joies de la corona. Amb un ambient perturbador i amb una clara referència al cinema de terror psicològic. Un embaràs diabolicament atípic en una comunitat satànica. Veure tràiler

6-Los otros.
Dirigida per un jove Amenabar i protagonitzada per Nicole Kidman fa que aquesta cinta sigui de les més reconegudes, ja que et crea un món que no se sap si es dels vius o dels morts. Veure tràiler.

5. Saw.

Dirigida per James Wang. Després de 8 seqüeles podem afirmar que ha estat un fenòmen a les pantalles més comercials. Tot gira entorn una sèrie de probes que han de superar els concursants/ víctimes si volen sortir vius d'aquest joc macabre. Veure tráiler.

4. El resplandor.

Gran clàssic de Kubrick i adaptació de l'escritor mundialment reconegut Stephen King; la barreja d'aquests dos mestres farà que la expressió de terror psicològic agafi alta volada. Val molt la pena per la extraordinària interpretació de Jack Nicholson que fa d'un massover d'hotel que acaba boig. Veure tràiler.

3. Rec
Pensada per Jaume Balagaró, aquesta producció catalana recrea com una

reportera grava el dia a dia d'un cos de bombers,aquests per una emergència la portaran dins d'una comunitat de veïns infectada . Plena de zombis i amb grans sorpreses. Recomanem per això la primera i tercera part que pel nostre gust són les millors. Ara actualment s'ha estrenat la quarta als cines.  Veure tráiler

2. Expedient warren

Imagineu-vos si va crear terror que ja se n'ha fet un spin-off d'un de les seves nines terrorìfiques (Annabelle). Està basada en un fet real d'una parella parapsicològica que veuran com una famìlia està compartint casa amb algún esperit. Creant un ambient molt fosc i amb una força impactant de les seves escenes fa que tinguis una sensació d'alerta inclús quan acaba la cinta. Veure tràiler.

1. Paranormal activity

Personalment em va costar molt veure aquesta cinta sense tapar-me els ulls amb les mans, ja que està gravada com si mirèssim per les càmeres de seguretat d'una casa on trobem que hi ha alguna cosa que vol cobrar el que li correspon; amb unes escenes que et faran saltar del sofà i anar a dormir amb el llum obert. Això sí, les primeres parts sempre son les bones, a partir de la tercera la resta són palla. Veure tràiler.




Aquí teniu unes quantes de les moltes que hi han. Aquestes són les que mes ens a agradat a nosaltres i això ès molt personal. Peró si voleu afegir alguna nomes cal que ho comenteu.







Sigueu engraellats....

La festa del cine: Relatos salvajes

Desprès d'aquests dies en que hi ha hagut la superoferta de "la fiesta del cine", les entrades valien 2'90€, varem aprofitar per anar al cine i en aquest cas per veure "Relatos Salvajes". Aquest llargmetratge es va presentar a Sitges aquest any i ha estat una sorpresa molt agradable.

Relatos Salvajes que presenta una sèrie de curts amb tocs de comèdia molt àcida i negre, amb un ritme de thriller molt bé dosificat (en la majoria dels curts) i amb les dosis justes de violència, fa que sigui un  llargmetratge administrat d'una manera molt intel·ligent. Els seus personatges caminen entre sentiments tan humans com poden ser la venjança, la justícia o la ràbia i han de resoldre els seus conflictes en les situacions més dispars i esbojarrades que posaran a proba els límits més humans, ètics i morals de l'ésser humà.

Tot comença amb un viatge en avió en que tots el passatgers tenen algú en comú; ens endinsarem en el sentiment d'una cambrera al veure algú del passat, coneixerem com una discussió amb cotxe pot acabar de la pitjor manera, veurem com un ingenier d'explosius acaba fart d'una burocràcia altament econòmica, ens escandalitzarem; com sempre, amb una política més que corrompuda arrel de les conseqüències d'un atropellament i com a final de festa assistirem a la celebració d'un casament on encara queden secrets de parella, ; totes les petites històries tenen el mateix nexe, un individu disposat a trencar salvatgement les regles de la ètica i la moralitat humana.

Aquest film gravat a l'Argentina i produïda pels germans Almodovar, ha estat la gran sorpresa del panorama llatí, fent que sigui de les més visionades pel públic i  possiblement la veurem entre les seleccionades als Oscars en llengua estrangera d'aquest any.

Xulíssima       7'5/10                        Veure tràiler.

Sigueu engraellats....

Torrente 5

Torrente 5- Santiago Segura

  

Cartell Oficial Torrente 5

 Cinquena i nova entrega d'aquest james bond  "made in Spain" anomenat Jose Luís Torrente. Aquest cop ens situa a l'any 2018 en una futura Espanya desestructurada, caòtica, separada de Catalunya i que ha tornat a la pesseta; la gent vol viure a la presó perquè s'hi viu millor que al carrer; és a dir, Torrente ens presenta una Espanya que contínua en crisi i que en comptes d'avançar és com si hagués tornat a l'economia de la postguerra. Acabat de sortir de la presó i gràcies als seus contactes, decideix atracar un casino al més estil Ocean's Eleven;i no pas amb Brad Pitt d'ajudant.

  Santiago Segura és un dels directors més reconeguts de l'estat espanyol; en cada pel·lícula que fa demostra que pot agafar a "amiguetes" del sector (digueu-li gent de la faràndula o l'espectacle) i fer-los fer un paper protagonista o secundaris i que no desentonin, també gràcies a que es rodeja amb molt bons actors de la comèdia com Carlos Areces o Julián Lopez (trets de la gran Muchada Nui) i, en aquesta edició, arropat amb un dels grans personatges de Hollywood Alec Balwin. 

    

Santiago Segura envoltats dels actors principals

Amb un opening força jamesbondilitzat al estil Casino Royale, amb homentges i records d'aquells que ja no hi són, com una escena d'un dels clàssics espanyols on apareix Tony Leblanc en els seus primers anys d'actor; i amb tocs de comèdia política molt àcida, fa que després de cinc entregues sigui casi impossible que torni a sorpendre a l'espectador, (ja que Torrente s'ha fet molt popular a la societat més castissa i televisiva i és un dels personatges més imitats de la televisió) i això fa que no sigui una gran entrega en quant a l'argument de la història, que si fem l'experiment de veure les altres sense saber el numero de saga, serà molt complicat saber quina es quina. Si a sobre el propi director va dient que aquesta li ha quedat perfecte i que és l'última que fa, ens esperàvem un final d'alçada, però  ens deixa esperant a terra i perdent l'avió. 

                  Riurás                          4/10             Veure Tràiler

    

Estrena d'Adan i Eva a Cuatro

 

Nou reality de Cuatro

  Aquest dimarts dia 21 d'Octubre, van estrenar a Cuatro (mediaset) un nou concurs per buscar parella anomenat Adan i Eva (la història explica que ells van ser els primers humans que van habitar la terra; es van conèixer, van fer "les seves cosetes", els van desnonar.....i així està el món). 

Tal com el nom indica, el reality d'orígen holandès es basa en trobar la parella de la teva vida, però tal i com anaven a l'Orígen de la humanitat on no hi havia res, és per això que els participants han d'anar com ells, sense res a amagar, tal com van néixer, sense roba, i quant diem sense és que van totalment nus (tot sense pixelar)

   Els concursants estan tres dies en una illa deserta i allà, un cop despullats, s'han d'anar coneixent. Primer "juga" una sola parella que estan un dia sols, i poc a poc van afegint més gent fins a ser dues parelles. A partir d'aquí fan un "maxembrat" de converses entre ells, fins que trien qui més els hi ha interessat, llavors poden o no seguir la relació normal fora de l'illa. En principi s'han de deixar seduir pel que veuen a primera vista, aquí la gràcia d'anar despullats, però sembla que això no els interessi i vulguin seduir-se intel·lectualment, i aquí la cosa es complica (sembla que si no superes la ESO ja ets candidat a entrar cosa que fa que la nostra cultura es vegi maltractada).

   

Mònica Martínez presentadora d'aquest atrevit reality.

    El programa presentat per Mònica Martínez, té la base d'altres programes de la cadena, com és el cas de "Quién quiere casarse con mi madre/hijo" o "Un príncipe para...."(que comparteixen  la mateixa productora Eyeworks),  en el que els vídeos estan supereditats i van a un ritme força ràpid i directe. La gràcia que tenen tots aquests realitys és la gran tasca de trobar concursants que estan disposats a fer el que calgui pels seus 5 minuts de gloria a la TV. I a Adan i Eva tambe ho fan,i ho fan de meravella. 

    Així que per acabar, només dir que la idea de veure i conèixer a una persona despullada a primera vista i intentar-la seduir, em sembla força interessant de principi. Llàstima que el furor que ha tingut aquesta primera setmana no sigui tant per veure cossos nussos per la pantalla, sinó per escoltar les barbaritats culturals que deien els "tróspidos". Veurem a veure que passa pròximament....

Sigueu engraellats....

Tremenda patacada de l'estrena de la 3 temporada de Joc de Trons a Neox.

    Ahir, dilluns 20 d'octubre, van estrenar a Neox (grup atresmedia) la tercera temporada de Joc de Trons. Després de que els fans i seguidors estiguin esperant per la cinquena temporada (que actualment s'està rodant a Sevilla), ara el grup atresmedia ha decidit estrenar la tercera. Fa més d'un any varen fer les dos primeres per la cadena mare (antena3) i ara han decidit projectar-la per una de les seves filials (Neox). Potser és per això, entre altres coses, que no ha funcionat gens bé, ja que aconsegueixen un trist 1,6% de share de la cadena.

Personatges de la sèrie Joc de Trons

   Si una cosa té Joc de Trons envers a la gran majoría de les sèries, és que és la sèrie més descarregada i piratejada de la història, això fa que tots els fans o seguidors de Joc de Trons estiguin al dia de la història creada per George R.R. Martin. Si a més li sumem que la cadena ha trigat més d'un any a projectar la sèrie entre la segona i la tercera temporada, fa que els no seguidors els hi costi molt de seguir l'argument. 

Breu resum de la tercera temporada (NO HI HA SPOILERS): Hem de recordar que la tercera temporada comença amb les conseqüències de la lluita a la "badia d'Aiguasnegras". Lord Tywin s'estableix com a nova mà del rei i reorganitza la cort reial. Veiem com Jon Snow s'endinsa cap a les terres salvatges per veure el rei mes enllà del mur. Descobrim la part més humana de Jaime Lannister. Arya Stark es reafirma en el seu odi cap els Lannisters i els seus sequaços. El futur, cada cop més magre, de Sansa Stark i el nou exèrcit de la khalessi Daenerys.

George R.R. Martin.

  Personalment sóc molt fan d'aquesta saga literària que fusiona, tant la fantasía situada en una era medieval on hi conviuen dracs i màgia, com  quelcom tant quotidià com la vida mateixa, on les trames es van diversificant creant venjançes, traïcions, aliançes i sobretot molta mort, i quan dic molta és que n'hi ha molta. 

Aquest és l'univers Martín, qui ha aconseguit reunir un gran exèrcit de fans i fer que la sèrie sigui de les més premiades i reconegudes del planeta. Gràcies a la HBO (que és la cadena que la produeix i en surt guanyant venent-la per tot el món), es pot visionar als Estats Units, però aquí a Espanya o Catalunya la podem guaudir en format de pagament digital gràcies al Canal+ que aconsegueix fer una gran tasca de reconeixement a la sèrie, fent-la amb un dia desprès d'estrenar-la a Amèrica (subtitulada això sí) i esperant una setmana per fer-la doblada amb la mateixa plataforma.

   Si Antena3 que ha trigat dos anys a estrenar-la i a sobre ho fa per un canal filial com és Neox (el seu públic no és precisament fan del gènere) hagués fet el mateix gest de reconeixement que Canal+ (la van estrenar, en versió doblada, la setmana després de que sortís a EEUU), no hagués tingut aquesta patacada tant estrepitosa en el dia de la seva estrena.

   

Cues per fer el cásting d'extra a Sevilla

 Desprès d'aquest desastre a nivell d'audiència, la sèrie és notícia perquè s'estan rodant escenes de la cinquena temporada a Sevilla i Osuna, quan la HBO va demanar gent per fer d'extres els fans no van fallar la crida i es van rebre prop de 60.000 sol·licituds, una petita mostra de tot el públic que mou l'univers de joc de trons. Una de les coses que fa que aquest rodatge sigui "made in Spain" és que crec que és la primera vegada que s'han filtrat fotos del backstage del rodatge, on apareixen molts dels protagonistes assajant o fent alguna seqüència amb armes. 
Han estat rodant durant prop de dos mesos, i ja s'han vist molts dels actors fent-se fotos amb gent del rodatge i selfies amb gent del carrer. És per això que volem mostrar moltes de les fotos que hi ha a la xarxa, i és gràcies als companys de "los7reinos" que n'han fet una  amplia recopilació.

 

Per finalitzar farem una petita conclusió de tot plegat; primer no sorprendre'ns de que hagi tingut tan poca audiència l'estrena de la tercera temporada a Neox, primer pel temps i segon pel canal. També animar a la gent de l'HBO a que si poden que avancin l'estrena de la cinquena temporada per  abans de la data indicada, i a George R. R. Martin perquè acabi la saga èpica abans  que la gent de l'HBO arribi als seus llibres, esperem que l'any que ve surti Vents de l'Hivern, (aquesta és una demanda a títol personal) perquè la gent té moltes ganes de sèrie i de història, i més encara per com va acabar la quarta temporada i va deixar als lectors i no lectors amb la boca oberta.

  

Sigueu engraellats.....

  

Ultim dia i resum de sitges 2014

Aquí comentarem l'últim dia de la nostra estada a Sitges 2014.

Divendres, 10 d'Octubre

The signal- William Cooke- EUA- 96'                            12.15 Auditori

 Durant un viatge de tres amics pel país, descobreixen una senyal hacker que els persegueix i els vigila amb els portàtils i càmeres de seguretat, això farà que els amics vagin en busca de la senyal hacker on arribaran a  un lloc abandonat, pero veuran que res es el que sembla, sobretot perquè, el que és segur és que no és d'aquest planeta.

     Gran film de ciencia-ficció on ens endinsem en dos móns paral·lels. Primer se'ns presenta el món normal, el dels humans, on tot sembla del tot normal, més tard(cap al final del film) ens presenten el segon món, el que seria el tecnicoaliel·lígena. A partir d'aquí anirem veient com fusionen la part humana del individu i la tecnologia aliel·lígena.Tota aquesta fusió podria representar com seria un món on humans i tecnologia estiguessin fussionats, i que, representaria al individu perfecte.

     Trobem una col·laboració extraordinaria amb Laurence Fishburne, reencarnat amb un científic, que fica la cirereta al pastís. Conté grans detalls d'efectes especials, cosa que la fara guanyar el premi als millors efectes especials d'aquest any. I la cosa va en augment quant descobrim el gran final del argument , on ens endinsa i ens fa recordar a altres grans clàssics de la ciència-ficció com Matrix. 

Molt bona   8/10               Veure tràiler

Resum i conclusió final  

      

       I fins aquí la nostra estada d'aquest any al Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya. Han estat quatre dies terrorificament emocionants de viure i gaudir, agradables per la companyia i el tracte, úniques perquè no hi han dos anys seguits iguals i entranyables per tenir que esperar un altre any per gaudir de grans projeccions.

    Primer dir que un festival d'aquest nivell com és Sitges (que per mi és un del millors del món en el gènere de fantasia i de terror), és que sempre donen les garanties per aconseguir aquella rigorositat i professionalitat d'oferir pel·lícules d'alt nivell, tant sigui de popularitat (aquelles que venen d'altres festivals com Cannes o Sundance), com de fidelitat(aquelles midnights-xtrems de serie B o Z que tan la gent espera). Tant es així, que pel·lícules d'aquest festival no es veurien mai en un cinema convencional o comercial, per la qual cosa fa que sempre aquí et sorprenguin amb alguna perla cinematogràfica japonesa, argentina o, perquè no, catalana.

    Després d'aclarir això, vull repassar les pel·lícules que hem vist aquest any. I no ens podem queixar perquè hem tingut una barreja força interessant: hem tingut pallassos assesins, fantasmes, miralls malignes, nines maleïdes i robots d'última generació; hem apreciat la cara fosca de la gent amb exorcismes, vendes d'òrgans i molta venjança, i per últim ens han fet descobrir les visions d'altres móns.

    Hem viatjat, gràcies a les seves produccions per tot el planeta. Varem començar a Korea i ens hem anat desplaçant fins Catalunya passant per França; vam fer parada a Japó i vam acabar amb les americanes de tota la vida. També hem disfrutat de la varietat de directors  tan reputats com Takashi Miike o Gabe Ibañez fins als més novells i que presentaven la seva primera òpera prima com Marc Carreté. Hem sentit les emocions d'actors tan premiats com Antonio Banderas o Gael García Bernal fins a actors que per trajectòria i dedicació es mereixen ser reconeguts com Lluís Marco.

   Amb tanta varietat de produccions i de directors de tants països, pot ser que ens passi que, no totes siguin del nostre gust, i això és precisament el que ha passat també aquest any, que hi han hagut algunes que no ens han deixat bon sabor de boca; com per exemple la francesa Aux yeux des vivants que deixa dubtes i preguntes sobre l'argument, o la producció sud-americana El ardor que és fa lenta i pesada. Tornem al orígens del gènere de ciència ficció dels 80 i 90 amb l' Autòmata i The Signals respectivament. La delicada i brillant obra clàssica de fantasmes japonès Over your bed body a la força i endiabla realitat d' Asmodexia juntament amb la macabra idea venjativa de venda d'òrgans japonesa de The fives que ens faran pensar amb la ressurecció de la mort i del que podem treure d'ella. Tenim el dubte de quina serà la rebuda que tindrà Oculus per part del públic quant surti a les sales comercials (perquè a nosaltres no ens va cridar molt l'atenció), al contrari que Annabelle que sabem perfectament que serà una de les pel·lícules de terror d'aquest any i que segurament tindrà  un altre remake (més després que molts cinemes francesos l'hagin prohibida a les seves sales per aldarulls).

     No sabem quina serà la guanyadora ni quina serà la sorpresa( mentres escrivim  aquestes línies, ja es saben els guanyadors, on més avall posarem les pel·lícules guanyadores), ja que ho escrivim com si fos un diari, es a dir, si estem a dia 10 d'octubre faltaran dos dies per la gala de cloenda i entrega de galardonats; perquè creiem que el que és important és participar i disfrutar d'aquest festival, veure grans pel·lícules, disfrutar veient-les (tant sigui com al Mèlia com al Prado o al Retiro) i sobretot parlar d'elles i comentar-les. Això és cultura i fer cultura, i  això sempre és el més important. 

Guanyadors del 47é Festival internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya

Sigueu engraellats........

     

Ja tenim logo e imatge!

    Tota persona que comença amb un nou projecte, neccessita crear una imatge o logotip que se'ls reconeixi e indiqui, amb un cop de vista, de que anirà el seu blog. Nosaltres ja el tenim, i a estat gràcies a una persona molt especial, Mireia Ortas (@rascallus) que ens ha fet aquest maravellòs dibuix, que indica el que volem expressar. 

    Si us agrada el dibuix i voleu veure com són els altres que ha creat, podeu seguir-la a Instagram amb el perfil @dibusdeyeya que són molt bons, ja ho veureu. 

    Ara que ja tenim nova imatge, la cosa anirà millorant i anirem comentant totes aquelles coses que veiem per la tele. Sigueu engraellats.....

Tercer dia al Sitges 2014!

Seguim amb la nostra estada al Festival de Cinema Fantàstic de Catalunya d'aquest any. El dia es Dijous 9 d'Octubre.



Over your dead body- Takashi Miike- Japó- 100'               11.30 Auditori

Sota la batuta d'un assaig d'una obra de teatre, es barregen dos mons: el de l'obra on apareix la fantasia, la delicadesa i la lluminositat; i el del món real on apareixen els malsons, deliris i fantasmes. Reencarnant un clàssic de fantasmes de la cultura literària japonesa YOTSUKA KAIDON ens explica la història d'un samurai en decadència que es casa amb l'amor de la seva vida, però la promesa d'un futur ple d'honors i diners farà que planegi, juntament amb la futura família, l'assassinat de la seva dona. Aquesta, però, torna com un fantasma que crida venjança.

Takashi Miike, cèlebre autor de la trilogia japonesa Dead of Alive, fa d'aquesta obra una meravella, on el to i el ritme fa que vagi coent a foc lent per posar-te a la pell dels protagonistes. Amb una ambientació i escenografia realment brillants, per exemple: l'escenari on es representa l'obra de teatre és giratori, així vas passant d'escena a escena sense cap tall. Crec que l'execució d'aquesta tècnica és extraordinària.

Sens dubte aquesta va ser una de les grans sorpreses del Festival, personalment una de les millors que vam poder gaudir aquest any i indubtablement una de les que guardaré al meu prestatge.

Molt recomanable- 7'5/10         Veure tràiler

El ardor - Pablo Fendrik - Argentina/Mèxic/Brasil/França/EUA - 101'             13.30 Auditori

Nous aires de western llatí representada, aquest cop, en mig de la selva de las Missiones.

Uns mercenaris es dediquen a recórrer la selva en cerca de propietats, si primer intenten aconseguir-les comprant-les, no dubten a assassinar i destruir tot allò i a tothom que es posi en el seu camí. Els propietaris allunyats els uns dels altres i fidels a les velles creences religioses fan rituals per demanar ajuda en els temps difícils, així és com apareix en Kai, interpretat per Gael García Bernal, un noi de poques paraules però que presencia la mort d'un propietari d'una plantació i el segrest de la seva filla. Aquest, cercarà la filla i voldrà venjança i justícia matant els mercenaris un per un.

Clars signes del western més clàssic, en què un foraster arriba un lloc on ha de demostrar el seu valor, arriben els dolents i s'ha de protegir la població. Qui ho farà? el foraster nouvingut! Tot això amb força èpica i destrucció, precisament no les trobareu a faltar en aquesta cinta.

Sembla que Pablo Fendrik va fer bé d'agafar com a protagonista a Gael García Bernal, que li queda com a anell al dit el paper protagonista de Kai, sembla haver nascut per fer aquest paper, llàstima que aquesta producció amb tants països cooperants et deixi amb un mal sabor de boca, a la cinta li manca un bon diàleg (el diàleg és lent i pobre) i més ritme (plena de mirades llargues a l'infinit), ja que durant força estona es fa llarga i feixuga, i mira que això és complicat, perquè si una cosa sabem dels argentins és que de labia no els hi falta.

Sort tenim dels últims 15 minuts que, per no variar no hi ha gaire diàleg, però apareixen tots els tòpics d'un bon western: tiros, explosions, fums i fins i tot un duel a ritme de campanes.

Psssssseeee........ 5/10            Veure tràiler

Automata- Gabe Ibañez- Bulgaria/España- 110'               20.45 Auditori

Antonio Banderas, productor i protagonista d'aquest film, encarna a Jacq Vaucan, un agent d'assegurances d'una companyia de robòtica que controla tots els automatas que hi ha al planeta per poder evitar el que podria ser la Singularitat Tecnològica, és a dir, evitar el moment en què s'iguali la intel·ligència robòtica amb la humana i salvar la destrucció de la humanitat.

En una realitat futurista els humans han hagut de desenvolupar uns robots que els ajuden en les tasques diàries, aquests són els automatas, un droides que segueixen dos protocols de seguretat, el primer diu que no poden ferir cap ésser humà, i el segon que no es poden autoreparar.

Un agent de policia dispara un tret a un automata que infligia el segon protocol, i mentre li fan una espècie d'autòpsia robòtica descobreixen que té parts d'altres automatas, aquí és on entra en joc l'asseguradora que voldrà descobrir qui és qui l'ha reparat (no es creuen que els seus automatas puguin trencar cap protocol), Antonio Banderas és l'encarregat de buscar què o qui hi ha darrere d'aquests automates que semblen tenir consciència. Un viatge per trobar la veritat i on descobrirà que no tots els humans són tan humans ni els robots tan robots.

Ibañez i Banderas han aconseguit crear un thriller brillant, on aconsegueixen entrar a les més altes esferes del gènere de la ficció, veient com s'ha embegut dels grans clàssics del gènere com Blade Runner, Minority Report o pinzellades d'Intel·ligència Artificial entre d'altres, tot això citant que les cintes esmentades són de producció americana i Automata aconsegueix el mateix però amb producció europea. Molt de mèrit.

Recomanada   7'5/10           Veure tràiler

Pròximament seguirem amb el 4 i ultim dia a Sitges.

Sigueu engraellats......