Ultim dia i resum de sitges 2014

Aquí comentarem l'últim dia de la nostra estada a Sitges 2014.

Divendres, 10 d'Octubre

The signal- William Cooke- EUA- 96'                            12.15 Auditori

 Durant un viatge de tres amics pel país, descobreixen una senyal hacker que els persegueix i els vigila amb els portàtils i càmeres de seguretat, això farà que els amics vagin en busca de la senyal hacker on arribaran a  un lloc abandonat, pero veuran que res es el que sembla, sobretot perquè, el que és segur és que no és d'aquest planeta.

     Gran film de ciencia-ficció on ens endinsem en dos móns paral·lels. Primer se'ns presenta el món normal, el dels humans, on tot sembla del tot normal, més tard(cap al final del film) ens presenten el segon món, el que seria el tecnicoaliel·lígena. A partir d'aquí anirem veient com fusionen la part humana del individu i la tecnologia aliel·lígena.Tota aquesta fusió podria representar com seria un món on humans i tecnologia estiguessin fussionats, i que, representaria al individu perfecte.

     Trobem una col·laboració extraordinaria amb Laurence Fishburne, reencarnat amb un científic, que fica la cirereta al pastís. Conté grans detalls d'efectes especials, cosa que la fara guanyar el premi als millors efectes especials d'aquest any. I la cosa va en augment quant descobrim el gran final del argument , on ens endinsa i ens fa recordar a altres grans clàssics de la ciència-ficció com Matrix. 

Molt bona   8/10               Veure tràiler

Resum i conclusió final  

      

       I fins aquí la nostra estada d'aquest any al Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya. Han estat quatre dies terrorificament emocionants de viure i gaudir, agradables per la companyia i el tracte, úniques perquè no hi han dos anys seguits iguals i entranyables per tenir que esperar un altre any per gaudir de grans projeccions.

    Primer dir que un festival d'aquest nivell com és Sitges (que per mi és un del millors del món en el gènere de fantasia i de terror), és que sempre donen les garanties per aconseguir aquella rigorositat i professionalitat d'oferir pel·lícules d'alt nivell, tant sigui de popularitat (aquelles que venen d'altres festivals com Cannes o Sundance), com de fidelitat(aquelles midnights-xtrems de serie B o Z que tan la gent espera). Tant es així, que pel·lícules d'aquest festival no es veurien mai en un cinema convencional o comercial, per la qual cosa fa que sempre aquí et sorprenguin amb alguna perla cinematogràfica japonesa, argentina o, perquè no, catalana.

    Després d'aclarir això, vull repassar les pel·lícules que hem vist aquest any. I no ens podem queixar perquè hem tingut una barreja força interessant: hem tingut pallassos assesins, fantasmes, miralls malignes, nines maleïdes i robots d'última generació; hem apreciat la cara fosca de la gent amb exorcismes, vendes d'òrgans i molta venjança, i per últim ens han fet descobrir les visions d'altres móns.

    Hem viatjat, gràcies a les seves produccions per tot el planeta. Varem començar a Korea i ens hem anat desplaçant fins Catalunya passant per França; vam fer parada a Japó i vam acabar amb les americanes de tota la vida. També hem disfrutat de la varietat de directors  tan reputats com Takashi Miike o Gabe Ibañez fins als més novells i que presentaven la seva primera òpera prima com Marc Carreté. Hem sentit les emocions d'actors tan premiats com Antonio Banderas o Gael García Bernal fins a actors que per trajectòria i dedicació es mereixen ser reconeguts com Lluís Marco.

   Amb tanta varietat de produccions i de directors de tants països, pot ser que ens passi que, no totes siguin del nostre gust, i això és precisament el que ha passat també aquest any, que hi han hagut algunes que no ens han deixat bon sabor de boca; com per exemple la francesa Aux yeux des vivants que deixa dubtes i preguntes sobre l'argument, o la producció sud-americana El ardor que és fa lenta i pesada. Tornem al orígens del gènere de ciència ficció dels 80 i 90 amb l' Autòmata i The Signals respectivament. La delicada i brillant obra clàssica de fantasmes japonès Over your bed body a la força i endiabla realitat d' Asmodexia juntament amb la macabra idea venjativa de venda d'òrgans japonesa de The fives que ens faran pensar amb la ressurecció de la mort i del que podem treure d'ella. Tenim el dubte de quina serà la rebuda que tindrà Oculus per part del públic quant surti a les sales comercials (perquè a nosaltres no ens va cridar molt l'atenció), al contrari que Annabelle que sabem perfectament que serà una de les pel·lícules de terror d'aquest any i que segurament tindrà  un altre remake (més després que molts cinemes francesos l'hagin prohibida a les seves sales per aldarulls).

     No sabem quina serà la guanyadora ni quina serà la sorpresa( mentres escrivim  aquestes línies, ja es saben els guanyadors, on més avall posarem les pel·lícules guanyadores), ja que ho escrivim com si fos un diari, es a dir, si estem a dia 10 d'octubre faltaran dos dies per la gala de cloenda i entrega de galardonats; perquè creiem que el que és important és participar i disfrutar d'aquest festival, veure grans pel·lícules, disfrutar veient-les (tant sigui com al Mèlia com al Prado o al Retiro) i sobretot parlar d'elles i comentar-les. Això és cultura i fer cultura, i  això sempre és el més important. 

Guanyadors del 47é Festival internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya

Sigueu engraellats........